Cinc cites

1. Dissabte matí: Pieter Hugo a la Colectània. Coproduïda amb la Fundació Cartier-Bresson, Kin ("Familiar") retrata la societat sudafricana: d'una banda, els ideals. D'una altra, la realitat. Agredolça, crua, reflexiva, privada i íntima a estones (hi ha un retrat de la seva dona embarassada).
"Kin és un compromís amb el fracàs i la meva sensació de ser un tros de fusta colonial a la deriva... Sud-àfrica és un lloc fracturat, esquizofrènic, ferit i problemàtic", explica Hugo.








2. Dissabte tarda: cap el Majestic. L'hotel rep periòdicament la visita en exclusiva al seu spa (10a planta) del dermatòleg nord-americà Nicholas Perricone, i anem amb una amiga perquè ens expliqui què fer per viure dos-cents anys (mínim). Moviment, prendre's les coses amb calma i una alimentació amb sentit comú, sembla ser la recepta infal·lible.

La cita inclou una dieta programada de tres dies (a la llista hi ha salmó, truita, avena, fruits del bosc, tonyina, meló, pomes i gall dindi. Ni rastre de porc, fregits, aperitius, vermut; quina vida aquesta).
També et pregunten què et preocupa més de l'estat de la teva pell, en un país amb tantes hores de sol. Un tractament holístic 'antiaging', l'especialitat de Perricone, en tres nivells: cabina, dieta + suplements i cosmètica.
(En realitat la nostra visita és també un pretext per fer una volta pel Majestic, un dels hotels més bonics de la ciutat.)






3. Dissabte nit: Vint-i-quatre hores a la vida de Nick Cave: 20.000 days on Earth, un altres dels plats forts de l'Inèdit. Més enllà de la biografia, una història sobre el procés artístic, la creativitat i allò que ens fa únics. "If you look around, complacency is the great disease of your autumn years, and I work hard to prevent that".





4. Diumenge matí: Sant Antoni. Una volta pel barri. Primer, al mercat de còmics, a veure què hi ha de nou. Sempre cau algun pòster del Hollywood daurat, o un joc de cromos del Barça dels anys 70.
Després, improvisar. Fer unes braves a Crum, un lloc on només cuinen patates (Parlament, 15), teletransportació a Mallorca via Idò DO Balear, el Sortidors (Parlament, 51), brunch al Federal o al Tarannà (primera foto), unes olivetes al Calders (impossible trobar lloc si no és amb instància, o seré jo que sempre tinc mala sort), tafanejar les novetats de l'homònima Calders ("llibreria especialitzada en llibres"), un pastís a Zuckerhaus o una orxata a la Sirvent abans que vingui el fred. Si ve més gana, un breu passeig fins el Paral·lel, al Tickets o el 41º.



5. Diumenge tarda. Primera sessió de cinema amb Magical Girl, la gran guanyadora del recent Festival de Sant Sebastià. Al Caràcter vam entrevistar el seu director, Carlos Vermut.
"El misterio es importante en la vida, y bonito. Está desapareciendo en el cine, se da todo muy mascado. Añoro a Saura, Buñuel, Lynch... Hoy no parece tener cabida más que el ya y el ahora. Yo espero que mi película acompañe al espectador varios días, y que en su cabeza vaya completándola".





El Caràcter, en viu

Ens pregunten moltes vegades sobre el procés de fer el Caràcter. Com triem els entrevistats, quanta estona de conversa hi ha amb ells (i si editem molt), quantes càmeres portem, què passa si algú no vol respondre una pregunta.

La millor manera d'entendre alguna cosa és veure-la en viu. Fa ja algunes setmanes tenim una redacció temporal a la planta baixa de l'Arts Santa Mònica, la del vitrall que dóna a les Rambles. Ens hi sentim com a casa nostra. És un mirador privilegiat per veure i per deixar-se mirar. I vam decidir obrir-lo al públic, utilizar aquest espai com a eina per apropar els entrevistats amb els seus espectadors.

Pot venir qui vulgui. Avisem uns dies abans a les xarxes de l'hora (normalment a la tarda) i l'activitat. Sempre està relacionada amb el programa, lògicament. És el Caràcter, però en viu i sense editar. Es fa un cop al mes. I hi pot passar de tot: música, una xerrada, el dibuix d'un mural, que un autor regali un llibre que porta a sobre a una persona del públic perquè sí, perquè s'han caigut bé. Asseguts tots junts i sense jerarquies; en un moment donat, l'entrevistat s'aixeca, va a la nevera i agafa una birra, i tothom pot preguntar el que vulgui, perquè no hi ha guió.

Amb veïns, amb l'equip de l'Arts Santa Mònica, amb els qui fan el programa i sempre són darrere la càmera. Amb Plate Selector, que ens van cuinar. Ian Sala. Vins de Finca Parera. Jair Dominguez. Quim Morales. Conrad Roset, que ens va dibuixar al vitrall. Oriol Malet, que venia amb la motxil·leta de Minnie Mouse de la seva filla a l'espatlla. Reskate, Chamo San, Venga Monjas, María Diamantes. I també molta música. El Último Vecino. La Iaia. Èric Fuentes. El Gremio. Fighter Pillow. L'Hereu Escampa.

Ens veiem a la propera, que serà molt aviat.























Fotografies: Patricia Burrieza


Come, All Ye Faithful

La cita era a les 17h a l'Arts Santa Mònica, i mentre el Conrad començava a dibuixar al finestral que dóna al carrer, a la terrassa de dalt feien proves de so La Iaia. Després tocarien també Èric Fuentes i El Último Vecino. Bon ambient. A les 19h i poc la cua davant el MèdiaQuiosc era llargueta; vam obrir portes i vam posar-nos còmodes, cadascú on li va donar la gana, per xerrar una estona amb el Conrad Roset. Aquella nit l'entrevistàvem a Caràcter, i la trobada era una mena de warm-up informal.
L'Ernest de La Iaia va quedar-se amb nosaltres una estona, i també eren per allà el Chamo San, els Venga Monjas, Reskate, María Diamantes, ex alumnes del Conrad, tot l'equip del programa, companys de TV3, veïns despistats en bata, futurs il·lustradors...
El dia següent, aprofitant que encara era La Mercè, també hi van haver concerts: El Gremio, Fighter Pillow i L'Hereu Escampa.

Tant la xerrada com el concert els volem fer un cop al més, i els farem si tot va bé. Per portar el programa a la vida offline. Perquè és divertit. Perquè no costa res fer coses, si la gent s'anima i t'ajuda. Perquè és en obert i gratis (avisem a través de les xarxes socials), i així pot venir tothom que vulgui. Perquè així sabreu quines cares fan els que són darrere el Caràcter. Per què és un espai brutal, i com més viu (i viscut) estigui, més ens agradarà.

Si hi vas ser, busca't: potser et trobes a les fotos.


























Interiorisme: Marc Anglès