Fer sentir

"The essence of all beautiful art,
all great art,
is gratitude"
(Frederic Nietzsche)

Per ser aprop del talent.
I aprendre'n.
Perquè mai sobra art.
Perquè, una vegada a la vida, un s'hi ha de llençar.
Atrevir-se.
Perquè, com deia Valmont, no podia evitar-ho.
Perquè un dia va conèixer un artista.
I un altre.
I un altre més.
I va dir-se: com fer-los arribar a més gent?
Com ajudar-los a fer visible el seu treball?
Com explicar la seva història?
Per curiositat.
Per amor a l'art.

Vet aquí les possibles raons per les que Maria Costafreda va obrir fa pocs mesos la seva flamant galeria MCAM, a l'Eixample.
Durant les setmanes en què es desenvoluparà el projecte Fàbrica Futur Barcelona, l'equip tindrà la sort de viure i veure en primera persona aquest espai artístic. Al quarter general, els joves emprenedors de #ffbcn es barregen a vegades amb els artistes que van a veure la Maria, que creu en aquest tracte directe i natural entre creadors i visitants.

A les fotos: imatges de l'espai i treballs dels seus representats: Adrià Ciurana, J.W. Saladrigas, Joan Comella, Lázaro Ferré, Francesc Pascual, Alba Pérez de Cea, Nacho Tusquets i Jano Ediciones.

Obres mediterrànees, minerals, incòmodes, orgàniques, urbanites o campestres, metafòrfiques i matèriques, silencioses i estridents.

Keep calm and stay at W

Els qui llegeixen aquest blog ja coneixen la meva fal·lera pels hotels. Allà on els altres veuen desavantatges (anonimat, repetició de rituals, improvisació, tria constant) jo hi veig el paradís. Vaig viure un mes sencer a un d'ells, i en entrades anteriors us he parlat d'alguns dels meus preferits (l'Ace, el Mandarin barceloní i el de Bangkok, The Zetter...).

Havia arribat el moment del W Barcelona. D'aquell migdia, el cap de setmana passat, em quedo amb aquests 10 detalls:

-Les vistes a la terrassa
-L'olor a mar a peu de platja
-El silenci. He vist pocs llocs tan animats de gent i a la vegada tan calmats
-L'hamburguesa Angus del Salt Restaurant: brie, tonyina i maionesa de wasabi en pa de sèsam
-El so de les onades, i els surfistes intentant treure'n alguna cosa de bo
-No hi ha música de fons que emprenyi. Res gratuït que s'hagi de posar "perquè toca"
-Com a freak de les plantes, veig a on les cuiden i a on passen d'elles. Aquí es cuiden. No són ornament, sinó una part important de l'hotel
-L'amabilitat gens embafadora del personal. És tan difícil ajudar sense ser servil, i ser simpàtic sense carregar
-El hall d'entrada. Tot és amplitud, en general. Cap espai es fa petit. Potser és la llum: és un edifici (disseny de Bofill) on la llum toca per totes bandes
-L'interiorisme del Salt Restaurant; és de l'estudi Isabel L. Vilalta, que -curiosament, i sense jo saber-ho fins fa molt pocs dies- té a la seva llista de projectes altres espais que ja havia admirat en silenci: la botiga de Camper a Bolònia (tan Dan Flavin), el Celler de Can Roca, la boutique Santa Eulalia, el mític Schilling de carrer Ferran, el Cuines de Santa Caterina...

Sonar

Vint-i-una edicions. Tempestes i migdies al sol, a la gespa artificial. Retrobades amb amics. Gent que ve per primera vegada i al·lucina. Outfits pensats setmanes abans. Ungles pintades, ulleres de sol. Un cartell impecable, impossible d'abastar. Aquest adjectiu tan poc usual, tan visionari a 1994: música avançada. Gots de cervesa, papereres de reciclatge.

L'únic festival amb una imatge gràfica identificativa. L'únic festival amb gairebé un quart de segle d'existència i tres directors (Ricard, Enric, Sergi*). La sortida de sol a la Mar Bella. Laurent Garnier a la primera edició de 1994. Kraftwerk a 1998, Masters at Work al 2001. Nits eternes, matins de ressaca. Que si en tinc o que si en vull? Anar a comprar discos a Sci-Fi Records, veure el Sideral i tornar al CCCB. Creuar-se amb l'equip d'Advanced Music, sempre concentrat, sempre atent: l'Astrid, el Mika, la Vir, la Diana, el Marc barallant-se amb els ordinadors.

Omplir la bossa de revistes, flyers, pegatines, números de telèfon. Galtes vermelles i serrell desordenat. A quina hora és Aphex Twin? A quin escenari? Com s'arriba al Sonar Dome? La polsera de colors que es talla al dia següent del final, amb una mica de malenconia. Com ens ho fèiem per quedar a dins de la carpa a 1997, sense mòbils?

Sonar 2014. Escenaris. Laboratoris. New media. Showcases i networking. Massive Attack, Pretty Lights, Moderat, Bonobo, WhoMadeWho, Plastikman, Caribou, Matmos, Four Tet, Neneh Cherry, Lykke Li, Todd Terje, Ben Frost.

El privilegi de tenir aquí al costat de casa, a quinze minuts en moto, possiblement el millor festival de música avançada del món.

[*A Caràcter hem entrevistat dos d'ells: Ricard Robles i Sergio Caballero, ideòleg de la imatge gràfica del festival].

Juny en 10 fotos

El juny que ja ha passat, i la part que encara està per arribar.

1. La col·laboració entre About Ariane i American Apparel
2. Els estampats de Planet Palmer
3. Estrategias sobrenaturales para montar un grupo de rock. Blackie Books ho ha tornat a fer
4. Una tarda a l'Aquàrium
5. La samarreta d'Alex Trochut amb Medwinds, sèrie limitada a la venda a Colette i a les botigues de la marca
6. Les noies del fanzine Bulbasaur
7. Les noves nits dels dijous a Sidecar amb música de l'escena local, CRIT!
8. Les caixetes en col·laboració amb artistes que Après Ski fa a cada col·lecció

9. Una tarda amb els Ocellot (Famèlic/La Gàbia)

10. Els pufs de Woouf!, fets a Barcelona