Try walking in my shoes

M'agrada la rapidesa del cotxe i el pragmatisme de la bici (les motos no són per mi), però la majoria de vegades vaig a peu d'un lloc a altre.
Caminar molt vol dir ser molt conscient dels propis peus. Ahir pensava en refranys sobre aquestes extremitats. N'hi ha molts. No deu ser casual, donada la seva importància. "Cap calent, peus freds i cor net", he sentit dir alguna vegada com a recepta per a bona salut. I frases fetes, un munt: no tocar de peus a terra, anar amb peus de plom, ficar-se de peus a la galleda... Curiós, si més no. I la meva preferida: walk a mile in another person's shoes. Una frase per a l'empatia: no jutjar ningú fins haver-se posat al seu lloc.

Els qui em coneixen saben que sóc una boja del ioga. No hi ha activitat física que recomani més, i us ho diu algú de natura nerviosa i impacient -se suposa que la més desaconsellada per aquesta disciplina. A mi m'ha fet molt de bé. Al ioga es fan servir molt els peus, i els professors hi demanen molt atenció. Són la base de la postura, i la força ha d'arrencar d'ells, no acabar en ells. Són la nostra àncora. 
A l'acabar la classe, fa dues setmanes, vaig pensar que calia una posada a punt. No tinc ni idea de podòlegs, però vaig anar preguntant aquí i allà, i entre les amigues un nom es repetia. Algunes l'havien conegut (poques), altres encara no, però ho esperaven. 
Bastien González és francès, d'ascendència espanyola, i la seva prioritat és la salut, no l'estètica. Això em va agradar. La seva diferència és que coneix tant les tècniques orientals com les occidentals, un mix poc comú. Coneix molt bé els músculs de la planta dels peus, i té trucs heredats de la seva àvia que mai revelaria. Ha treballat molt en moda; "les models tenen uns peus horribles", diu. No per gust, és clar, sino de córrer tant amunt i avall amb aquells talons -que ell desaconsella absolutament.

I ara ve el millor. El Bastien, quan visita la nostra ciutat, només ofereix el seu tractament a l'Hotel Mandarin Oriental. Cap problema, cap allà que vaig. I és quan m'entero que ell cuida els peus de les estrelles de Hollywood. De totes. Fa tres setmanes: Robert de Niro. De visita a París: Catherine Deneuve. Mick Jagger. No sóc mitòmana, però la teoria dels sis graus mai m'havia semblat tan gràfica. L'han definit com un 'foot virtuoso', també el van batejar com 'mr. Happy feet', i explica que cada cinc setmanes, com a molt, ens hauríem de fer la pedicura, a més de massatges als peus a l'arribar a casa, cada dia. Cada dia. Com desmaquillar-se. 

Presumides i presumits del món (m'hi incloc), per una vegada cal aparcar l'estètica: els peus són salut. Al sortir (flotant) de la cita, me'ls mirava d'una altra manera. Pensant: gràcies, nois. 








Fotografies: © Hotel Mandarin Barcelona
Retrats Bibiana Ballbè: Jaume de Laiguana