Keep calm and stay at W

Els qui llegeixen aquest blog ja coneixen la meva fal·lera pels hotels. Allà on els altres veuen desavantatges (anonimat, repetició de rituals, improvisació, tria constant) jo hi veig el paradís. Vaig viure un mes sencer a un d'ells, i en entrades anteriors us he parlat d'alguns dels meus preferits (l'Ace, el Mandarin barceloní i el de Bangkok, The Zetter...).

Havia arribat el moment del W Barcelona. D'aquell migdia, el cap de setmana passat, em quedo amb aquests 10 detalls:

-Les vistes a la terrassa
-L'olor a mar a peu de platja
-El silenci. He vist pocs llocs tan animats de gent i a la vegada tan calmats
-L'hamburguesa Angus del Salt Restaurant: brie, tonyina i maionesa de wasabi en pa de sèsam
-El so de les onades, i els surfistes intentant treure'n alguna cosa de bo
-No hi ha música de fons que emprenyi. Res gratuït que s'hagi de posar "perquè toca"
-Com a freak de les plantes, veig a on les cuiden i a on passen d'elles. Aquí es cuiden. No són ornament, sinó una part important de l'hotel
-L'amabilitat gens embafadora del personal. És tan difícil ajudar sense ser servil, i ser simpàtic sense carregar
-El hall d'entrada. Tot és amplitud, en general. Cap espai es fa petit. Potser és la llum: és un edifici (disseny de Bofill) on la llum toca per totes bandes
-L'interiorisme del Salt Restaurant; és de l'estudi Isabel L. Vilalta, que -curiosament, i sense jo saber-ho fins fa molt pocs dies- té a la seva llista de projectes altres espais que ja havia admirat en silenci: la botiga de Camper a Bolònia (tan Dan Flavin), el Celler de Can Roca, la boutique Santa Eulalia, el mític Schilling de carrer Ferran, el Cuines de Santa Caterina...