Abans en comprava més, gairebé segur. Eren els temps on només hi havia cinc maneres d'enterar-se de les coses: viatjant, a la biblioteca (llibres), a la televisió, a la plaça del poble (que t'ho digués algú, vaja) o comprant un diari/revista. Buscar informació de qualsevol tema no era fàcil, i les revistes especialitzades eren com la Biblia. Per posar un exemple tonto: si tenies un grup preferit i aquell mes sortien a la portada de Rock de Lux o Les Inrockuptibles, la felicitat era màxima. I no parlo de fa tantíssim temps; podia ser a 1996. (Bé, de fet sí han passat bastants anys, però ja m'enteneu: tot això no passava a l'era glacial, encara en tenim memòria).
I, de cop, Internet. Però eh: en continuo comprant, de revistes. M'agraden massa. No tenen perquè considerar-se caduques; guardo números d'Interview, Purple Magazine o Fantastic Man que en el seu dia vaig trobar exemplars gràficament, i que van envellint molt bé.
El meu top 5 actual de revistes seria doncs, a dia d'avui:
(Jot Down entraria a la selecció, seguríssim, però d'ells ja parlarem diumenge)
1. Monocle - Perquè ja seguia Wallpaper, perquè té hores i hores de lectura i perquè Tyler Brûlé no sempre sempre encerta, però té un criteri que és bo seguir d'aprop
2. Fucking Young! Per posar una d'aquí. Va començant sent una web, encara ho és, però el salt eventual al paper era previsible. Moda masculina, marques emergents i editorials que recorden a l'i-D de finals dels 90
3. Kinfolk. Una revista sobre la celebració de seure a taula, més que sobre cuina
4. Lula Magazine. En la frontera d'allò cursi. Nenes molt pop, discurs naïf, editorials adolescents; shoegazing portat a la moda, vaja. Però sempre bones fotos (Ellen von Unwerth va col·laborar des dels primers números: alguna cosa els hi devia veure)
5. Cabana. L'Apartamento italià, per entendre'ns. (Apartamento és una revista d'aquí, editada per Nacho Alegre i Omar Sosa, que mostra interiors sense retocar: cases de debò, on no es fa el llit i falta una mica de pintura, però amb infinit més encant, potser perquè en el 95% dels casos pertanyen a gent com Terry Richardson, Harmony Korine o Nathalie du Pasquier)
Així van definir els d'style.com la proposta de Cabana, quan va editar el primer número el passat gener, perquè ens entenguem: "House proud: an impossibly cool new interiors title". Tan impossibly cool que ni he sabut trobar la seva web -potser és que no en tenen, encara. Si la trobeu m'ho dieu
