Rambles

Potser no sabeu que hi ha un títol popular anomenat "Ramblista d'honor", creat el 1962 i que cada any s'atorga a diferents personalitats que amb el seu treball donen a conèixer aquest carrer que un dia llunyà va ser una riera. Aquests són els premiats que he trobat més curiosos:

L'any passat: Josep Mª Parrado, l'amo del Bar Cañete
2009: La Rosa de la Casa Leopoldo
2006: Musical Emporium, que és aquesta botiga per on heu passat un milió de vegades
1998: L'equip del SEPU
1997: Manuel Vázquez Montalban
1996: El bar Cosmos
1995: Mª Dolors Boadas, de la cocteleria del mateix nom
1990: Oriol Bohigas
1988: Josep Carreras
1987: Luis del Olmo
1980: Gremi de Floristes de les Rambles
1977: Els ciutadans de Barcelona (tenim un premi, i sense saber-ho!)
1974: Montserrat Caballé




Samarreta i parka: Fred Perry
Jeans: Diesel
Botes: Madewell
Fotos: Patricia Burrieza


En el Teresa Carles

Continúan las semanas de rodaje, y poco a poco se teje el estilo del programa. Aquella mañana de febrero, la de estas fotos, grabamos a Isaac, el responsable de Playground. Más tarde quedamos con Jordi Barri, del Teresa Carles. Para quien no lo sepa, el Teresa Carles es un restaurante vegetariano, quizá el más céntrico de Barcelona -está en la calle Jovellanos- y uno de los más bonitos. La persona que da nombre al restaurante nació en 1958 y es la madre de Jordi. Teresa y su marido fueron pioneros de la cocina vegetariana en España.









































Abrigo, bolso y botines de Medwinds
Camisa denim de Lee
Jeans de Diesel
Fotografía de Patricia Burrieza

A Gallecs amb la Neus Ballús

Si alguna vegada us pregunteu com és un rodatge d'un programa de televisió, aquí teniu una breu cronologia que podria servir per resumir moltes gravacions. Matinar sempre (això fa mal), aire lliure i fred (això també fa mal però espavila), esmorzar (el que ens van oferir generosament a Gallecs surt completament de la norma, si sempre fossin així seria meravellós), cotxe, furgoneta, so, càmera, abrics de ploma, bambes, maquillatge al cotxe, esperes, hora de posar-se seriosos, repetim?, repetim!, preguntes i respostes, whatsapps, dubtes que queden a l'aire, estones de sol i estones de núvol.
I cap a casa.

Gràcies a la Neus i familia per acollir-nos aquell matí. Sort amb La Plaga als propers Goya!

Fotos: Patricia Burrieza.