Fa olor a estiu. Són les 10 del matí i abans que
m’atrapi un sol de justícia, decideixo baixar a esmorzar. Em calço les Meyba,
avui és un dia per caminar. I el millor
lloc on se m’acudeix anar és a la Barceloneta. Baixo el passeig de Borbó
acompanyada d’una manada de matiners que fan via cap a la platja. Dec ser la única
que no em passejo amb un para-sol. Avui no.
La meva primera parada = la botiga de sucs naturals PRESS&RESET (Passeig Borbó, 56).
El nom no podria definir millor el que hi vinc a buscar. I el del suc que
decideixo prendre, també. Un Shine per un dia brillant. Poma, pastanaga i
gingebre. Elaborat per pressió hidràulica en fred per obtenir el màxim de
vitamines, enzims, minerals i nutrients. Ideal per recarregar energies,
reforçar el sistema immunològic, augmentar la claredat mental i aconseguir una
pell radiant.
Aprofitant que sóc a la Barceloneta (el barri més barri de Barcelona), m'apropo al que probablement sigui el bar més popular de la platja: el Surf House (Almirall Aixada, 22). Sempre he pensat com seria despertar-me cada dia en aquest barri. Carrers estrets, cases baixes. Aire fresc. Olor a sal. I a autenticitat. Faig una parada a la seva terrassa, al costat del mar. Aquí són experts del fast-slow. Pico una amanida ràpida, però deliciosa.
Ja amb les piles recarregades, decideixo continuar
la ruta. Avui toca mimar-se, i si sóc a Barcelona, la millor manera que se
m’acudeix és visitant els espais més TOP de la ciutat. Amb un moment torno a
ser a l’Eixample i m’aturo al Wer-Haus (Aragó,287) com qui busca una anhelada de creativitat. Un petit santuari pels
amants de les coses ben fetes. Em perdo entre les peces de Raf Simons, les
plantes i la quantitat (in)sana de llibres i revistes de fotografia i art
contemporani.
I per acabar de fer el dia rodó, quedo per sopar a
l’hotel més barceloní de Barcelona. CasaBonay (Gran Via de les Corts Catalanes, 700) ha aconseguit reconciliar
veïns i turistes. Les llums de neó em condueixen cap al Libertine. Un espai
ni massa clar ni massa fosc. On no hi trobes a faltar ni una cosa ni l’altra.
Quan acabo, em faig un cafè celestial dels Satan’s Corner. Sense sucre, no li
cal. Aquí són catedràtics del cafè. I es nota.
Estiu a Barcelona 1 - Agost sufocant 0.
