We have art in order not to die of the truth

"To hamper an artist is a crime, the murder of germinating life."

Egon Schiele.

Put your heart into your work

Putput = dos artistes que viuen i treballen a Copenhaguen. Un suec i l’altre danès. Transformen l’ordinari en extraordinari. Diuen que els resulta impossible diferenciar l’art del disseny. Utilitzen la fotografia per documentar tot el que els passa pel cap. I acostumen a ser composicions impossibles. Transformen objectes inanimats en animats. I a l’inrevés. Però el resultat sempre és estèticament perfecte. Senzill, colorista i molt ordenat. 

Sant Jordi 2015

Feliç Sant Jordi a tots!

Aquest és el pla que us proposo per avui:

11h David Carabén a l'FNAC del Triangle.

12h Agustina Guerrero a la Laie del CCCB.

13h Intercanvi de llibres a Plaça Reial.

14h Concert de la Núria Graham a l'Antiga Fàbrica Damm.

16h Marta Altés a l'FNAC del Triangle.

17h Ben Brooks a la Fàbrica Moritz.

19h Maria Rodés a l'Off Sant Jordi del Centre d'Art Mutuo.

20h Passar per La Monroe (la llibreria de la Filmo) a fer un cocktail.

20.30h Concert de Mujeres al Music Hall.

Més propostes aquí i aquí.

Enjoy! 

This is not porn

Les fotos que mai heu vist però que us encantarà veure, aquí.

La meva selecció (per ordre):

1. Robert De Niro amb 7 anys.
2. Andy Warhol i Jack Nicholson.
3. Elijah Wood i Leonardo Di Caprio (1994).
4. Francis Ford Coppola en el set d'Apocalypse Now (1979).
5. Jacqueline Roque ensenyant ballet a Pablo Picasso.
6. Jim Carrey, Cameron Díaz i els seus dobles ballarins per The Mask (1994).
7. Nicole Kidman quan encara era Nicole Kidman (80s).
8. Steven Spielberg en el set de Jaws (1975).
9. El moment del mític tall de cabell de Mia Farrow per Rosemary's baby (1968).
10. Tom Hanks :_)

An incomplete dictionary of show birds

“It all started very innocently I suppose, but then it gradually turned into an obsession.”

Luke Stephenson. 1983, Londres. Ha publicat al New York Times, a The Guardian o a Dazed & Confused. Un dia se li posa al cap fotografiar ocells. I com més en fotografia, més en vol saber. Colors, formes, classes i caràcters. Cada ocell = una personalitat. Decideix mudar-se al nord d’Anglaterra –una zona amb gran tradició ornitològica. Allà es rodeja d’aficionats que li contagien l’entusiasme. I s’hi queda 3 anys. Aprèn tant sobre ells que ja no només els vol fotografiar, vol capturar el seu millor gest. El resultat? 60 fotos, 60 ocells i 1 llibre: An incomplete dictionary of show birds.

Sybilla is back

Torna un mite. Torna la llegenda de la moda espanyola. Torna la dissenyadora que va marxar quan era a dalt de tot, quan no li calia demostrar res més. Perfeccionista i exigent. Després de 10 anys diu que segueix buscant la peça perfecta. Dissenys extravagants però discrets. Pràctics però sensuals. Creadora d’un univers únic. Des de que vaig sentir la noticia que no puc parar de mirar i remirar els seus antics catàlegs. Delícies visuals creades per Juan Gatti i Javier Vallhonrat. Els seus colors són especials. Ni foscos ni clars. Ni molta llum ni poca. No és groc, verd, blau ni vermell. És color Sybilla. Un segell inconfusible.

Seeing is believing

Moonassi és un dels meus últims descobriments. Havia vist obres seves per separat però no ha sigut fins que les he vist una darrere l’altra que han cobrat sentit. Porta anys bolcat en una mateixa sèrie de dibuixos. Blanc i negre. Solitud, relacions i el pas del temps. Dibuixa persones, mai cares. No pots distingir-ne el gènere. Ni l’edat. Això és el de menys –diu. El que importa és la forma. I el fons. El que realment dibuixa són pensaments. Sentiments. Moonassi en realitat és un pseudònim. Vol dir buidor en coreà. La no identitat. Al darrere s’hi amaga Daehyun Kim. Seül, 1980. Surrealista i melancòlic.

M’ha fet pensar en el que em va dir la Luna Miguel: “Com pot ser que per Internet trobis a TANTA gent fent coses TANT bones?”