Havia arribat el moment del W Barcelona. D'aquell migdia, el cap de setmana passat, em quedo amb aquests 10 detalls:
-Les vistes a la terrassa
-L'olor a mar a peu de platja
-El silenci. He vist pocs llocs tan animats de gent i a la vegada tan calmats
-L'hamburguesa Angus del Salt Restaurant: brie, tonyina i maionesa de wasabi en pa de sèsam
-El so de les onades, i els surfistes intentant treure'n alguna cosa de bo
-No hi ha música de fons que emprenyi. Res gratuït que s'hagi de posar "perquè toca"
-Com a freak de les plantes, veig a on les cuiden i a on passen d'elles. Aquí es cuiden. No són ornament, sinó una part important de l'hotel
-L'amabilitat gens embafadora del personal. És tan difícil ajudar sense ser servil, i ser simpàtic sense carregar
-El hall d'entrada. Tot és amplitud, en general. Cap espai es fa petit. Potser és la llum: és un edifici (disseny de Bofill) on la llum toca per totes bandes
-L'interiorisme del Salt Restaurant; és de l'estudi Isabel L. Vilalta, que -curiosament, i sense jo saber-ho fins fa molt pocs dies- té a la seva llista de projectes altres espais que ja havia admirat en silenci: la botiga de Camper a Bolònia (tan Dan Flavin), el Celler de Can Roca, la boutique Santa Eulalia, el mític Schilling de carrer Ferran, el Cuines de Santa Caterina...
