BBlog: de maig 2015

Ja fa més d’un any el primer FabCafe d’Europa va obrir a Barcelona (Bailén, 11). La cafeteria disposa de talladora làser, impressora i escàner 3D. I l’objectiu? El plaer de que un mateix pugui dissenyar, fabricar i consumir. El projecte va néixer al Japó i la Cecilia Tham ha estat la culpable d’apropar-nos-el. Ella és de Honk Kong però fa 10 anys es va mudar a Barcelona per amor. Quan va néixer la seva filla passava moltes hores a casa i el seu marit li va regalar una màquina de cosir. Primer es va enfadar, però després va descobrir l'adrenalina que sents quan ets capaç de CREAR amb les teves propies mans. I ho va tenir clar: aquest sentiment, l'havia de compartir.

Fashion stories

Aleksandra Kingo = fotògrafa de moda. Lituana resident a Londres. 23 anys. Li inspira = la cultura pop, la moda dels 70 i les pel·lícules de Wes Anderson. El seu estil és molt cinematogràfic. Cuida l’escenografia i els detalls. En cada foto, una història. Irònica i surrealista.

Order in Chaos

“Chaos was the law of nature; Order was the dream of man.”

Henry Adams.

I els bodegons de l'Emily Blincoe són el més semblant a aquest somni. Ordre, simetria. Harmonia. Pau i serenitat. I el plaer de saber que tot és al seu lloc.

Spring flowers

Lorena García Mateu, València, 1983.

Ha estudiat Belles Arts, Producció Artística, Espais Escènics i Història de l'Art.

Per a ella, la pintura és un refugi.

Té molts quadres començats a la vegada.

Abans de posar-se a pintar, sempre beu un suc d'aloe vera.

No suporta la hipocresia.

Amb la seva obra busca emocionar.

Ella és la primera que es sorprèn quan acaba un quadre.

La temàtica = feminitat i sensualitat.

Ha exposat a Espanya, Londres i Nova York.

Si en voleu saber més, els nois de VEIN l'han entrevistat en el seu últim número en paper.

Where it all begun

SEMPRE pregunto pel procés creatiu. Inconscient, meticulós, estricte, imprecís. Em fascina com una idea agafa forma i es converteix en art. Jon Jones (dissenyador gràfic sud-africà) m'ho posa fàcil. Publica les seves il·lustracions per fases. Línies, capes, superposicions. El que posa i el que treu. Entres a la seva ment. I no en vols sortir.

If I wasn't painting I would be probably dead or seriously disabled

Vaig descobrir els dibuixos de l'Angela Dalinger una tarda avorrida a tumblr. Des de llavors, reconec les seves il·lustracions d’immediat. El seu segell és inconfusible. Traços de pintura + infinitat de detalls + personatges decadents però simpàtics. Quotidianitat particular. Escatologia, sexe. VERITAT. L'Angela va néixer en un poblet d'Alemanya, té 31 anys i diu que només podria deixar de pintar si estigués morta o greument incapacitada. Ella és com els seus dibuixos: gamberra. Clara, contundent.

Moritz Feed Dog

Un nou festival is in town. Només queda una setmana perquè comenci el Moritz Feed Dog, el primer Festival de Cine Documental sobre Moda de tota Espanya. I no podia venir de les mans de ningú més que dels culpables de que cada any passem la castanyada dins dels cinemes Aribau. Al darrere del Feed Dog s‘hi amaga tota la colla de l’In-Edit. I això només vol dir una cosa: encercleu-vos el calendari del 15 al 17 de maig. El resultat només pot ser collonut.

El meu abonament:

1. Dior and I = les 8 setmanes més intenses de Raf Simons. Diuen que serà el documental de l’any. Mostra TOT el procés de creació de la seva primera col·lecció d’alta costura dins de la maison.

2. Twiggy: the face of the 60s = l’icona del Swinging London. Com i per què. La cara d’una revolució generacional.

3. Traceable = l’altra cara de la moneda. Un documental sobre el fast fashion, la deslocalització i les condicions de treball a les fàbriques de moda del Tercer Món.

4. Mods, Rockers And The Bank Holiday Mythem = la moda que va néixer al carrer en forma de subcultura. La classe obrera millor vestida de la història.

5. Notebook On Cities & Clothes = Yohji Yamamoto en estat pur. Probablement les millors reflexions sobre identitat, moda i art que escoltareu mai.

Primavera Sound 2015

What do you fab?