Sioux vs rostre pàlid

Encara me'n recordo, i va ser fa anys. Em va venir a buscar una amiga després d'un rodatge a plató. Va arribar d'hora, la van fer quedar a fora i per no fer-la esperar no em vaig ni desmaquillar. Em vaig canviar de roba i vaig baixar. No va ni tenir temps de dir-me hola; el primer que li va sortir de l'ànima va ser: "Estàs marró com un sioux".
Em va fer riure, és clar, però va recordar-me el que havia oblidat a base d'acostumar-m'hi, i és que a la televisió a un el maquillen molt. No perquè no en sàpiguen, que en saben un pou, sino perquè els focus, la calor i tota la parafernàlia d'un plató demana molt reforç. Sortiríem blancs i brillants com ampolles de llet, sino. Tots els de l'ofici ho portem malament; sents que la pell respira poc i et fa la sensació d'anar brut, però és necessari; paradoxalment, és la única manera de tenir bona cara davant el monitor.
Això fa, evidentment, que a l'arribar a casa i en temps d'oci rarament em maquilli. Vols fer descansar la pell.

Em fa feliç que al Caràcter passem la meitat del temps a l'aire lliure, en exteriors. És tota una altra història. El miracle es diu: llum natural. Un dia clar de núvol tonto (sense pluja) es una bendició per a l'equip de rodatge. No més sioux. Tot i així, una mica retoc és necessari. Quan un es lleva a les 7h i no ha dormit massa bé, en fi, què us he d'explicar. Som humans. Aquí entra en joc la Marteta, maquilladora i perruquera del Caràcter, que també és humana però a vegades sembla sobrehumana: és mare fa pocs mesos però mai li falta l'energia i el somriure. Menuda i viva, va tenir un rampell l'altre dia i s'ha tallat el cabell curt (m'agrada molt) i té una pell blanca preciosa, d'aquelles que molta gent diu: "ui, que blanca, pren el sol nena" i jo penso: que no us entereu, que la pell clara és molt més elegant que la daurada. A la Marta, en fi, sempre la veureu a pocs metres de mi als rodatges. M'ha de vigilar una mica, perquè sóc una mica despiste i em toco els ulls, ploro de riure, desordeno el cabell, em trec sense voler tot el que ella posa (més allò que ja desapareix sol). Però té la paciència de Job, i hi torna.

Jo no sé massa de maquillatge, la veritat. Vaig dir-li; posa'm el més natural, orgànic i suau que puguis. Ja que ho he de dur bastantes hores al dia, que no fes mal a la pell. Em va recomanar Thalgo (que fa tractaments amb algues i elements marins) i Couleur Caramel (amb actius vegetals biològics). L'hagués fet cas en el que m'hagués dit, ja us dic que no en sé massa del tema -amb els anys ara una mica més, potser. N'estic molt contenta. Tenia claríssim que no volia res que fes tests amb animals, ni que no fos biodegradable.
Ara us escric a la taula del menjador, amb una dessuadora de la universitat de Califòrnia que em va regalar un amic, una cua alta i ni gota de maquillatge. Em miro de reüll al mirall. Hi ha molt a millorar però, sabeu què, també m'agrada bastant així, amb el que m'ha tocat.




Thalgo Spain: http://www.thalgo.es/
Couleur Caramel: http://www.couleur-caramel.com
Fotografia: Patricia Burrieza
Gràcies Marta Prats per ser sempre aprop ;)