Salt al buit

Porto ja unes quantes entrevistes al sac en aquests anys d'ofici i, creieu-me, el meu tipus d'entrevistat preferit es el que té les coses clares. És un plaer escoltar algú convençut del que diu i del que fa, sense per això convertir-se en una persona que no admet cap altre raó. Al revés, qui més clar ho té és qui més disposat està a escoltar contraargumentacions amb una actitud més sana.
L'Amaia Arrazola ho té clar. Tot i ser molt jove, ha sabut trobar el camí que més li convenia per dur una vida creativa i tranquila. Abans treballava a publicitat i, què us he de dir: no conec el gremi des de dins, però té pinta de ser dur, exigent i estressant. Va tallar amb tot, ciutat inclosa, i va instal·lar-se a Barcelona. I li va bé. Li va tant bé, de fet, que divendres passat va presentar el seu primer llibre a Miscelänea, "Corazón robot".
Aquesta nit s'emet a Caràcter la seva entrevista, i crec que us agradarà. Quan ja gairebé tancàvem els micros (quan, si fos el cinema, ja hauríem dit: corten!), en aquell moment és quan l'Amaia és més Amaia. Tendra i espontània, una mica 'punk', sense por al salt al buit.

(El bitxo gran, blau, de cul gros i amb una banya al front que veieu a les fotos és la seva nova mascota, el Foxicorn, també anomenat Zorricornio. El va fer perquè li va venir de gust, perquè sí, i ara està pensant -després de veure com els nens es tornen bojos amb ell- si potser podria imaginar una familia ampliada, perquè no estigui sol).

Fotos: Patricia Burrieza

Estilisme Bibiana:
Jersei: &Other Stories
Parka: Bimba y Lola
Bambes: Converse
Jeans: Mango