La roba que més m'agrada

A pesar del que pugui semblar pel títol, la cosa no va gens de marques. Ara de seguida m'entendreu.

-M'agrada la roba que queda oblidada a la casa de la platja d'uns amics, i que un no retroba fins l'estiu següent. Torna a aquell poble coster, queda amb la colla i li porten la vella samarreta de ratlles, gastada pel sol i el mar, amb olor a suavitzant i a armari de platja (els armaris de platja tenen una olor absolutament inconfusible)

-M'agrada la roba agafada sense permís a la parella. És l'únic furt (temporal i reversible) que demostra amor

-M'agrada especialment la roba heretada de germans, cosins, família en general. Quan un és petit i ve imposat és una tortura, perquè estrenar és molt més excitant, però de gran té la seva gràcia, i denota complicitat

-M'agrada la roba de treball; la que guardem per vernissar les cadires de la terrassa, per pintar el sostre de l'habitació, per fer mudances i per tacar de lleixiu

-M'agrada la roba d'esport, que es prepara amb cura a la bossa del gimnàs i ja predisposa a l'activitat

-M'agrada la roba amb petits detalls que fan somriure; un botó orfe que ha estat cosit en segona generació i que és diferent de tots els altres, un brodat amb les inicials a l'interior del coll, el mocador lligat amb una cinta a la butxaca de la bata dels nens, les camises estampades amb animalons o plantes (com les palmeres de la foto), uns jeans vintage comprats al pes que conserven a la butxaca un ticket de compra de 1972...

-M'agrada la roba que un es compra d'emergència a un viatge, perquè té fred, calor o plou. No sol tenir res a veure amb el propi estil, a vegades és fins i tot objectivament lletja de nassos, però a l'arribar a casa porta bons records i dura molts anys a l'armari

-M'agrada és un verb que es queda curt quan es tracte de roba de persones que ja no hi són; m'emociona el mocador brodat d'una àvia, la samarreta de cole de l'amic, l'armilla que feia servir l'avi al taller, el seu barret...

Fotografia: Patricia Burrieza
Estilisme Bibiana:
Jaqueta: Scotch & Soda per Boo (Bonavista, 2 - Barcelona)
Shorts: American Vintage
Botes: Mango

Deu llibres

Que penso regalar (no tots demà), que ja tinc o que m'agradaria que em regalessin:

10. Pels que tenen peques a casa, Soy un artista, de Marta Altés, a qui entrevistarem aquest diumenge que ve al Caràcter

9. Taipéi, de Tao Lin. Té la mala sort d'haver estat assenyalat com el nou Douglas Coupland, però el que fa té valor ara i tindrà més valor encara dintre de deu anys, per haver clavat el retrat de la generació del tumblr, l'iPhone, American Apparel i la ironia

8. El desig. D'aquest ja us n'havia parlat

7. Lolito, de Ben Brooks (l'entrevista que vam fer amb ell, aquí)

6. Davant el dubte, un clàssic: Watchmen (Alan Moore)

5. Cal llegir-lo com a mínim un cop a la vida: Patafísica, d'Alfred Jarry

4. Pels amants de la música: Una casa de tierra, de Woody Guthrie. La va acabar el 1947, però ha restat inèdita fins ara. 100% Anagrama

3. La extensión de mi cuerpo, de Walt Whitman 

2. La nostra vida vertical, de Yannick Garcia, a la flamant editoral L'Altra. Llucia Ramis va publicar fa uns dies una tertúlia -llarga però divertida i desmitificadora- de cinc escriptors, el Yannick entre ells

1. Un holograma per al rei, del grandíssim Dave Eggers

Fotografia: Patricia Burrieza

Estilisme Bibiana:
Camisa: Vans
Top: American Vintage
Jeans: Diesel

A la Virreina

Pels que ronden els 30 anys, sempre serà el David de Plats Bruts. No perquè el Joel Joan no hagi fet moltes més coses abans i després, que les ha fetes (i a quin ritme!), sino perquè aquell personatge va calar molt fort a l'imaginari. A la sèrie se'n enfotien de tot, començant per ells mateixos. Fent memòria a la Wikipedia, veig que l'argument explica que el pobre López (colossal Jordi Sánchez) és un "fracassat" (cito) perquè té 34 anys i un contracte porqueria a la ràdio. Ai! Plats Bruts va començar a 1999, però sembla que va endevinar el panorama que havia de venir. Ara el López no només no seria cap fracassat, sino que encarnaria el jove mitjà. Descoratjador.
Però de la sèrie fa 12 anys, que es diu aviat, i han passat moltes coses (Kràmpack, Porca misèria, Excuses!, Salvador, Fènix 11·23, l'Acadèmia del Cinema Català...). Amb el Joel vaig xerrar a la Virreina. Vam seure a aquells graons on hi queda tanta gent, i em va anar explicant què ha anat fent aquest temps i -més important- què té entre mans ara. No us explico més, que sino us aixafo la xerrada. Aquest diumenge, al Caràcter.

 

Estilisme Bibiana:
Sabatilles Converse, ulleres de sol Palens, bomber Bimba y Lola

Fotografia: Patricia Burrieza

Canvis

He començat a adonar-me d'una cosa curiosa dels entrevistats del Caràcter. Alguns d'ells han canviat de vida en els darrers cinc anys. Gairebé sempre en relació a la professió, no al país de residència -tot i que Ben Brooks sí va deixar Barcelona per anar a Berlín.
Treballaven a publicitat, per exemple, i no podien més. I es van canviar a la il·lustració, o al teatre. Cap d'ells diu que el canvi hagi estat fàcil, al contrari. El factor econòmic compta molt. Si no es tenen molts estalvis (infreqüent avui dia), la nova vida suposa anar fent sempre números. Però es guanya temps per a un mateix, per pensar què es vol fer, per provar projectes esbojarrats.
El cas de la Marta Altés és una mica així. Fa tres anys va deixar Barcelona per anar a fer un màster en il·lustració infantil a Cambridge. Per aconseguir-ho es va demanar un crèdit, i va pagar una sola nit de bed&breakfast. La resta era improvisar i treballar dur. Més dur del que ho havia fet la resta de la seva vida. Però avui pot dir que va ser una gran decisió. Va tenir molta sort, s'excusa ella (quan algú amb èxit em diu que és cosa de sort, sempre arrufo el nas i sospito: a mí em sembla més una qüestió de talent).
Allò que fa la diferència, en el cas de la Marta, el factor que ha fet que els seus llibres estiguin traduïts a dotze idiomes, és que ha entès els nens tal com són. Espavilats, irònics, vius, ingenus però malparits a estones, romàntics, tendres, impulsius, uns grans creadors. Amb tots els seus matissos, com un adult. I, així, les seves històries, els seus contes infantils, resulta que han agradat tant els nens com els pares que els llegeixen.
No us explico més, diumenge que ve la veureu i escoltareu al programa. La Marta, per cert, és una gran admiradora del Max.

Fotografia: Patricia Burrieza

Estilisme Bibiana:
Abric i faldilla: Scoth & Soda
Ulleres de sol: Palens
Jersei: Sita Murt
Foulard: Mango

Casualitats

Serendipitat: Descobriment o troballa afortunada i inesperada que es produeix quan s'està buscant una altra cosa. Per exemple, anar a fer una entrevista a l'Elena (dissenyadora de la marca de roba Martin Lamothe) al showroom que la representa (Felipe Salgado), i adonar-se que és el mateix edifici on viu un dels nois d'Apartamento, on hi vivia la il·lustradora Marcela Gutiérrez i on hi ha la perruqueria Quinto Primera a l'àtic. Deu ser allò de la creativitat crida la creativitat. O, com deia Shakespeare: "All things are ready if our minds be so".

 

 

 

 

Fotografia: totes de Patricia Burrieza, excepte les de Quinto Primera (que són de la seva pròpia web), il·lustració final de Marcela Gutiérrez (ídem) i revista Apartamento oberta per la meitat (ídem).

Estilisme Bibiana

Vestit: Lacoste

Salt al buit

Porto ja unes quantes entrevistes al sac en aquests anys d'ofici i, creieu-me, el meu tipus d'entrevistat preferit es el que té les coses clares. És un plaer escoltar algú convençut del que diu i del que fa, sense per això convertir-se en una persona que no admet cap altre raó. Al revés, qui més clar ho té és qui més disposat està a escoltar contraargumentacions amb una actitud més sana.
L'Amaia Arrazola ho té clar. Tot i ser molt jove, ha sabut trobar el camí que més li convenia per dur una vida creativa i tranquila. Abans treballava a publicitat i, què us he de dir: no conec el gremi des de dins, però té pinta de ser dur, exigent i estressant. Va tallar amb tot, ciutat inclosa, i va instal·lar-se a Barcelona. I li va bé. Li va tant bé, de fet, que divendres passat va presentar el seu primer llibre a Miscelänea, "Corazón robot".
Aquesta nit s'emet a Caràcter la seva entrevista, i crec que us agradarà. Quan ja gairebé tancàvem els micros (quan, si fos el cinema, ja hauríem dit: corten!), en aquell moment és quan l'Amaia és més Amaia. Tendra i espontània, una mica 'punk', sense por al salt al buit.

(El bitxo gran, blau, de cul gros i amb una banya al front que veieu a les fotos és la seva nova mascota, el Foxicorn, també anomenat Zorricornio. El va fer perquè li va venir de gust, perquè sí, i ara està pensant -després de veure com els nens es tornen bojos amb ell- si potser podria imaginar una familia ampliada, perquè no estigui sol).

Fotos: Patricia Burrieza

Estilisme Bibiana:
Jersei: &Other Stories
Parka: Bimba y Lola
Bambes: Converse
Jeans: Mango

Roda el món

Fa uns dies vam anar a voltar per la Ribera amb Súper Gegant, el grup que toca aquest diumenge al Caràcter, i aprofitant l'avinentesa vaig fer el meu top ten mental de botigues preferides del Born:

1. Casa Gispert (Sombrerers, 23) - avellanes acabades de torrar
2. Pastisseria Hoffman (Flassaders, 23) - galetes de gianduia
3. Coquette (Rec, 65) - jaquetes de punt d'Étoile Isabel Marant
4. Brain & Beast (Canvis Nous, 10) - samarretes híbrid amb dos logos de grups diferents
5. My Beautiful Parking (Bòria, 17) - quadres de bici
6. Number Shoes (Espaseria, 7) - botes d'Opening Ceremony
7. Gidlööf (Passatge Mercantil, 1) - jocs de te finlandesos dels anys 70
8. Colmado (Mirallers, 5) - joies de Nach Bijoux
9. The Impossible Project (Tantarantana, 16) - carrets per a la Polaroid
10. Santa Maria Novella (Espaseria, 4) - pólvores de talc i sabó natural per a rentar-se la cara, com feien les àvies abans

 

 

 

 

 

 

En ordre descendent: amb els Súper Gegant, The Impossible Project, Coquette, Gidlööf, Brain & Beast, Colmado, My Beautiful Parking, Santa Maria Novella i Colmado de nou.

[10 + 1: Can Cisa/Bar Brutal. No és una botiga, però també està al Born (Princesa, 14) i s'hi pot comprar vi a granel, o sigui que manté una mica l'esperit d'antic comerç. Es tracta d'una bodega de tota la vida, on el Joan València hi té més de 300 referències de vins ecològics. També hi ha per allà Stefano i Max, els dos germans del Xemei, que duen la part gastro del local. Vermuts artesans, olives de Sicília, secallona del Pallars, zero pesticides ni afegits als caldos -això ja ho he dit- i entrepans de salsitxa].

 

 

Fotografia: Patricia Burrieza
Estilisme Bibiana:
Caçadora de pell Diesel, samarreta d'A.P.C, jeans Diesel, sabatilles Converse