Treballaven a publicitat, per exemple, i no podien més. I es van canviar a la il·lustració, o al teatre. Cap d'ells diu que el canvi hagi estat fàcil, al contrari. El factor econòmic compta molt. Si no es tenen molts estalvis (infreqüent avui dia), la nova vida suposa anar fent sempre números. Però es guanya temps per a un mateix, per pensar què es vol fer, per provar projectes esbojarrats.
El cas de la Marta Altés és una mica així. Fa tres anys va deixar Barcelona per anar a fer un màster en il·lustració infantil a Cambridge. Per aconseguir-ho es va demanar un crèdit, i va pagar una sola nit de bed&breakfast. La resta era improvisar i treballar dur. Més dur del que ho havia fet la resta de la seva vida. Però avui pot dir que va ser una gran decisió. Va tenir molta sort, s'excusa ella (quan algú amb èxit em diu que és cosa de sort, sempre arrufo el nas i sospito: a mí em sembla més una qüestió de talent).
Allò que fa la diferència, en el cas de la Marta, el factor que ha fet que els seus llibres estiguin traduïts a dotze idiomes, és que ha entès els nens tal com són. Espavilats, irònics, vius, ingenus però malparits a estones, romàntics, tendres, impulsius, uns grans creadors. Amb tots els seus matissos, com un adult. I, així, les seves històries, els seus contes infantils, resulta que han agradat tant els nens com els pares que els llegeixen.
No us explico més, diumenge que ve la veureu i escoltareu al programa. La Marta, per cert, és una gran admiradora del Max.
Fotografia: Patricia Burrieza
Estilisme Bibiana:
Abric i faldilla: Scoth & Soda
Ulleres de sol: Palens
Jersei: Sita Murt
Foulard: Mango