-M'agrada la roba que queda oblidada a la casa de la platja d'uns amics, i que un no retroba fins l'estiu següent. Torna a aquell poble coster, queda amb la colla i li porten la vella samarreta de ratlles, gastada pel sol i el mar, amb olor a suavitzant i a armari de platja (els armaris de platja tenen una olor absolutament inconfusible)
-M'agrada la roba agafada sense permís a la parella. És l'únic furt (temporal i reversible) que demostra amor
-M'agrada especialment la roba heretada de germans, cosins, família en general. Quan un és petit i ve imposat és una tortura, perquè estrenar és molt més excitant, però de gran té la seva gràcia, i denota complicitat
-M'agrada la roba de treball; la que guardem per vernissar les cadires de la terrassa, per pintar el sostre de l'habitació, per fer mudances i per tacar de lleixiu
-M'agrada la roba d'esport, que es prepara amb cura a la bossa del gimnàs i ja predisposa a l'activitat
-M'agrada la roba amb petits detalls que fan somriure; un botó orfe que ha estat cosit en segona generació i que és diferent de tots els altres, un brodat amb les inicials a l'interior del coll, el mocador lligat amb una cinta a la butxaca de la bata dels nens, les camises estampades amb animalons o plantes (com les palmeres de la foto), uns jeans vintage comprats al pes que conserven a la butxaca un ticket de compra de 1972...
-M'agrada la roba que un es compra d'emergència a un viatge, perquè té fred, calor o plou. No sol tenir res a veure amb el propi estil, a vegades és fins i tot objectivament lletja de nassos, però a l'arribar a casa porta bons records i dura molts anys a l'armari
-M'agrada és un verb que es queda curt quan es tracte de roba de persones que ja no hi són; m'emociona el mocador brodat d'una àvia, la samarreta de cole de l'amic, l'armilla que feia servir l'avi al taller, el seu barret...
Estilisme Bibiana:
Jaqueta: Scotch & Soda per Boo (Bonavista, 2 - Barcelona)
Shorts: American Vintage
Botes: Mango