De l'entrevista en vaig sortir feliç, vaja, i se'm devia notar, perquè el Genís (que es com es diu l'amic) en va prendre bona nota. Als pocs dies arribava a les meves mans "El deseo" de Gilles Deleuze (ed. Tandem), amb textos de Maite Larrauri sobre el filòsof francès i amb -naturalment- les sàvies paraules de Deleuze i amb (vet aquí!) il·lustracions del mateix Max. Fins a meitats d'abril podeu veure a l'Arts Santa Mònica una mostra comissariada per ell, Oh panòptica ficció!.
El llibre ja està llegit, i vaig per la segona tongada, la d'aprofundiment i saltar aquí i allà segons les apetències.
L'amic Genís es va llicenciar en Història i Arqueologia, especialitzant-se en Paleolític Inferior (la fase prehistòrica més rica en espècies d'homínids), però la vida a vegades és curiosa i ha acabat sent un gran expert en tecnologia, xarxes i projectes d'Internet (aquí s'explica millor). Sempre sense perdre el sentit de l'humor, que és el que m'agrada d'ell. Molt actiu a Twitter (un lloc també molt ric en espècies d'homínids i sub-homínids) i bon regalador, com ja heu pogut veure.
(Quan tenia 70 anys -i ja duia una dècada amb problemes respiratoris molt greus-, Deleuze va llençar-se des de la finestra del seu apartament a París. Refusà sempre una autobiografia ("la vida dels acadèmics sol ser tan avorrida") i deixà darrera seu una de les obres filosòfiques més importants del segle XX.
Aquí teniu un link a un documental magnífic sobre ell, dirigit per Pierre-André Boutang a 1988, Deleuze A to Z).