No és que ho tingués planejat, de fet. S'hi va trobar. Així passen aquestes coses. Un va a la seva, té els seus hobbies, llegeix el que llegeix i escolta el que escolta, i un dia fa un escrit i el publica en un fanzine d'amics, i d'allà fa el salt a mitjans underground (Mondo Brutto, per exemple) i de l'underground al mainstream (La Vanguardia, posem) només fa falta una mica de temps, talent i ganes.
Raúl Minchinela va tenir aquestes darreres dues coses. I, amb tot, manté la seva independència ideològica d'una manera feroç. No són pocs, que m'hi vaig fixar jo, els que al seu twitter li deien, amb una certa sorna, 'ara resulta que sortiràs a la tele, tu?'. I ell, home sensat, com si sentís ploure. És clar que sí. A la televisió, perquè no. I als diaris, i a Internet, i enmig d'una plaça pujat a un calaix de fusta, si li ve de gust. Cadascú és lliure de dir la seva allà on vulgui.
Tinc una gran temptació de citar-vos alguna de les frases que va deixar anar a l'entrevista que li vam fer a mitjans de març. Però no. Les reservo totes per a aquesta nit.
Estilisme Bibiana: Jaqueta i pantalons de Sita Murt. Jersei d'Etxart & Panno. Botes de Lacoste
Fotos: Patricia Burrieza