M'agrada tenir sempre flors a casa. M'agrada més encara si me les ha regalat algú, però sino les compro jo de tornada a casa, cap problema, igual que el diari del dia, fruita o pa.
Hi ha qui diu que és trist comprar quelcom que morirà tan aviat, que ja s'ha comprat mort, d'alguna manera. Però les flors són bellesa, i som afortunats de poder rodejar-nos de bellesa. És un plaer prescindible i, com tot plaer prescindible, resulta mentalment necessari de tant en tant.
Botigues de flors n'hi ha moltes, i de floristes -per sort- encara en queden també, a les Rambles sense anar més lluny. I després hi ha els 'free agents', els creadors independents que van a la seva i empenyen els límits. Vaig conèixer els nois de Bornay a través de la dissenyadora Teresa Helbig, i de seguida vaig pensar que és molt poc comú aquesta barreja d'estètica i pop, amb referències a l'art, el cinema o la moda. Divertit i molt elegant.
[En l'ordre de les fotos: Isolation (Joy Division), Yellow Submarine, Pixel, Matisse, Finding Nemo, Sioux].
Fotos: Marçal Vaquer.