Moonassi és un dels meus últims descobriments. Havia vist obres seves per separat però no ha sigut fins que les he vist una darrere l’altra que han cobrat sentit. Porta anys bolcat en una mateixa sèrie de dibuixos. Blanc i negre. Solitud, relacions i el pas del temps. Dibuixa persones, mai cares. No pots distingir-ne el gènere. Ni l’edat. Això és el de menys –diu. El que importa és la forma. I el fons. El que realment dibuixa són pensaments. Sentiments. Moonassi en realitat és un pseudònim. Vol dir buidor en coreà. La no identitat. Al darrere s’hi amaga Daehyun Kim. Seül, 1980. Surrealista i melancòlic.
M’ha fet pensar en el que em va dir la Luna Miguel: “Com pot ser que per Internet trobis a TANTA gent fent coses TANT bones?”
