Els cactus hiperrealistes pintats per l'artista coreà Kwang-Ho Lee.
La sèrie es va publicar a "Strange Plants", un llibre editat per Zio Baritauz i Folch Studio, i que ja té una segona part. Una delícia pels amants de les plantes, del disseny i de les coses ben fetes.
Esmorzars collonuts abans de baixar a la platja, la marca blanca del banyador, samarretes de cotó amb olor a crema, la sorra enganxada als peus, passejades pel port quan el sol s'amaga, fer la digestió, nedar fins a la boia, sopars a la terrassa, beure més orxata que aigua, la veu nasal de quan portes les ulleres de busseig posades.
Pinta amb llapis de colors i si són de tons pastel, millor. És d'Oslo i es diu Natalie Foss. Els seus personatges parlen sense parlar. Semblen fets d'emocions. I el resultat és un univers psicodèlic. Melancòlic. I penetrant.
"Intento fotografiar la bellesa de l'ànima del retratat"
La Nuria Rius treballava a la carnisseria dels seus pares mentre estudiava Belles Arts i Fotografia. També va ser editora de Lamono magazine durant 8 anys. I després va marxar a Londres, per feina i per amor. Les seves fotografies expliquen històries, capten la bellesa de dins i de fora. Li obsessiona la llum natural. Ha publicat a Dazed and Confused, i-D, Vanidad, METAL o Nylon. I ha disparat per a clients com Asos, Levi’s, H&M o Franklin & Marshall.
Raymond Cauchetier, o l'home que va fotografiar la Nouvelle Vague. Té 95 anys i la Galeria James Hymanhasta de Londres li ha fet un homenatge. Per a ell, massa tard. Diu que als fotògrafs que treballaven dins dels sets se'ls pagava com a obrers. I per això va deixar el cinema. L'homenatge -tard o d'hora- és merescudíssim.
Sou de digital o de paper? L'Eiko Ojala us farà dubtar. És dissenyador gràfic i il·lustrador, i la seva obsessió = imitar la textura del paper a ordinador. Diu que dibuixa amb llum i sombres. Crea perspectives, formes. És de Tallinn (Estonia) però ha publicat a The Guardian, al New Yorker, a Wired o al New York Times.
"I will keep studying light and shadows but I don't really know where it will take me"
Fa més de 15 anys que Ryan McGinley marxa de Nova York durant l'estiu per sortir al camp i fotografiar cossos joves i nus. Ells: salten, corren, naden. I ell els dispara amb la seva Leica. Aquesta costum l'ha convertit en un dels millors fotògrafs d'Amèrica però també li ha portat algun problema amb la policia. Diu que li interessa l'energia positiva, la llibertat i la rebel·lió. Les seves fotos? Naturals. Fàcils i espontànies. I si no passa res, ell fa que passi.