Flâneur
Darrera nit de Caràcter! Els arxius de totes les entrevistes dels 125 creatius que han passat pel programa continuaran disponibles a la carta, per recuperar-los quan vulgueu i compartir amb els amics: sharing is caring :)
Avui a les 23h, la il·lustradora Maria Pratts, les sabates fetes a mà de Sara De Ubieta i Coke Bartrina, fotògraf de llum natural (les fotos a continuació són seves; ell és el de la tovallola).
Avui a les 23h, la il·lustradora Maria Pratts, les sabates fetes a mà de Sara De Ubieta i Coke Bartrina, fotògraf de llum natural (les fotos a continuació són seves; ell és el de la tovallola).
So long, farewell
Hem repetit molt una paraula el darrer any: gràcies. La dèiem molt als entrevistats, per tot allò que hem compartit, i ara us la diem també a vosaltres.
El Caràcter acaba aquest dijous. Dues temporades. Un any. Trenta-tres capítols. 125 noms amb les coses clares, que no es plantegen una altra manera de viure, ni de fer.
Disseny, cinema, art, fotografia, il·lustració, còmic, moda. I sobretot molta, moltíssima creativitat. En un moment on les disciplines ja no viuen soles, cal col·laborar, barrejar i provar coses noves. Trencar els compartiments estancs. Esborrar per tornar a escriure, i fer possible l'impossible.
Així doncs, gràcies. Per veure'ns. Per obrir-vos a nosaltres. Per dir-nos el que us agradava i allò que no us agradava, i que ens va fer millorar. Per fer un tros de camí junts. Ens hem sentit lliures, afortunats i respectats. Hem fet el que volíem fer, i no hi ha sort més gran que aquesta. Les idees, com les flors, neixen a cada instant. Ens espera el següent projecte.
Dijous serà un fins ara. Tornareu a trobar els noms darrere el Caràcter en altres aventures, i serà un plaer continuar explicant-vos coses, aprendre de vosaltres, comprovar que el talent no s'atura mai.
Barcelona, gener del 2015
People who get it
"Ever since I was a child I remember staring at things for pretty long periods of time. I wondered if objects could hear my thoughts. I have always been inspired by things that can't talk.
I went from obsessing to actually identifying with these things. Taking portraits of objects is sort of my way of empathizing. It's also a way to index what kind of things are important to me".
David Brandon Greeting.
I went from obsessing to actually identifying with these things. Taking portraits of objects is sort of my way of empathizing. It's also a way to index what kind of things are important to me".
David Brandon Greeting.
It hurts to be thirteen
El món de les tendències no s'atura mai: la blogger londinenca ("and feminist, photographer and fashion maverick") Ophelia Horton, de 12 anys, podria ser la nova Tavi Gevinson.
No tourists, no hipsters
La cosa va anar així: fa unes setmanes, va obrir a Brick Lane (Londres) una cafeteria dedicada només a cereals. Tu vas allà i pots triar el tipus que et vingui de gust, des d'orgànics fins a mutants de coloraines d'aquells que venen a Japó, i també el tipus de llet, i llestos. Esmorzes el teu bol i te'n vas.
La idea té una certa gràcia, i la premsa se'n va fer molt ressó. Els responsables del local són dos germans barbuts amb tall de cabell 50s i camises de llenyataire. Ja veieu per on vaig.
Els de Channel 4 allà que se'n van anar, a entrevistar els dos nois, i el diàleg va acabar sent un seguit de preguntes capcioses, com "No us sembla massa cobrar tres lliures a una de les zones més pobres de Londres (Tower Hamlets)?". Aquell local hipster semblava ser l'epítom de la gentifricació que pateix la zona fa anys.
L'entrevista, però, devia ser tan cruel que fins i tot l'alcalde de Londres, Boris Johnson, va enviar una carta oberta a The Telegraph dient que el que s'hauria de fer és recolzar els joves empresaris, no arraconar-los amb arguments maliciosos.
Més històries sobre l'odi al hipster, aquí.
La idea té una certa gràcia, i la premsa se'n va fer molt ressó. Els responsables del local són dos germans barbuts amb tall de cabell 50s i camises de llenyataire. Ja veieu per on vaig.
Els de Channel 4 allà que se'n van anar, a entrevistar els dos nois, i el diàleg va acabar sent un seguit de preguntes capcioses, com "No us sembla massa cobrar tres lliures a una de les zones més pobres de Londres (Tower Hamlets)?". Aquell local hipster semblava ser l'epítom de la gentifricació que pateix la zona fa anys.
L'entrevista, però, devia ser tan cruel que fins i tot l'alcalde de Londres, Boris Johnson, va enviar una carta oberta a The Telegraph dient que el que s'hauria de fer és recolzar els joves empresaris, no arraconar-los amb arguments maliciosos.
Més històries sobre l'odi al hipster, aquí.
Motion graphics cañí
Nit de Caràcter (23h al 33) amb el dissenyador/animador/realitzador Tomás Peña, un jove talent de Múrcia que se'n va anar a viure a Madrid, després a L.A. i des de llavors no ha parat de moure's. Ha fet cinema, publicitat i molts videoclips: Grupo de Expertos Solynieve, Snoop Dogg, James Welsh, BFlecha o el que potser és el meu preferit: "It's all over", de Pional.
Where everybody knows your name
Llocs que no són només un espai de trànsit, sinó escenaris d'una biografia personal: una baralla a l'Estació de França, aquella nit al Moog, un concert a l'Apolo, l'exposició de García-Alix a La Virreina.... Edificis que són casa nostra. Que no volem que desapareguin mai. L'il·lustrador Pablo Benito els ha dibuixat tots, i els podeu veure (i comprar) aquí.
