1. Passar estones a cafès que m'agradin. A evitar: Starbucks, llocs amb mala acústica, decoracions 'modernes', bars amb el menú traduït a sis idiomes, bars amb cambrers antipàtics (tot i que la vertadera plaga son els clients maleducats), cafès plens de ladies who lunch, llocs amb la tele a tota castanya, bars massa nets (una mica de desordre i caos sempre va bé).
El de la foto és l'Emma, un gran sí.
2. Escoltar el nou disc de Beach Beach (La Castanya), amb portada de l'Alba Yruela.
3. Menjar millor, menjar més verd.
4. Anar a fer una ullada a Fatbottom, Continuarà o Arkham; acaben de publicar Charles Forsman, Andrew Rae, Joann Sfar o Sergi Puyol, a qui vam entrevistar al Caràcter.
5. Treure encara més la bici (a veure si deixa de ploure). La preciositat retro de la foto és una Finna Velodrome de Barceloneta Bikes; té 'flip flop hub' a la roda de darrere, per triar mode fixed o singlespeed. Les Finna m'agraden per tres motius, en aquest ordre: 1. són bones bicis, 2. els seus creadors pensen 24-7 en com fer-les millors i més maques i 3. són d'aquí.
6. Urban Outfitters ja té data d'obertura al Triangle, o com a mínim això m'han xivat. Cinc de desembre. Que no ens passi res.
10. Gaviero: Marinero a cuyo cuidado está la gavia (vela en el mastelero mayor de una nave), y el registrar cuanto se pueda ver desde ella.
El gabier és, doncs, qui les ha de veure venir. I aquesta és una mica la funció d'una editorial: donar el crit d'avís d'allò que es veu a l'horitzó.
Si editar poesia us sembla una raresa, editar poesia des d'Almeria redobla el mèrit. Aquest any El Gaviero Ediciones compleix una dècada, i juntament amb Cangrejo Pistolero (Sevilla), La Bella Varsovia (Córdoba), Huacanamo (Barcelona), Eclipsados (Zaragoza) o Casimiro Parker (Madrid) forma part de REPE (Red de Editoriales de Poesía Emergente).
I ara us podria parlar del seu catàleg, les col·leccions, les edicions especials o dels seus autors. Però tota aquesta informació ja és a la seva web. El que fa diferent a El Gaviero, un projecte bonsai -així s'anomenen ells- és justament allò que té en comú amb moltes altres microeditorials: el salt al buit, la col·laboració, trobar el tresor secret, el llibre com a temple i com a amic.
I ara ve un darrer paràgraf que m'ha costat molt escriure.
El Gaviero eren tres. El Gaviero eren -i són- molts, perquè una editorial petita només pot viure amb l'ajuda de moltes mans. Però eren sobretot tres. L'Ana, el Pedro, la Luna. L'Ana i el Pedro van fundar Salamandria, "una revista de este sur", també des d'Almería. Més tard, el 2004, es van aventurar amb l'edició. La seva filla Luna era encara adolescent, però ja tenia un destí reservat entre les prestatgeries de les biblioteques, i de fet ja escrivia.
El títol de Casavella -que va robar les paraules de Coltrane- van a la mida per descriure l'Ana: elevació, elegància, entusiasme. Fe absoluta en la poesia, energia inacabable per tirar endavant projectes, sense fer-se mai aquestes preguntes horribles que ho fan malbé tot (sortirà a compte? servirà d'alguna cosa? arribarà a molta gent?).
L'Ana ja no hi és, però a El Gaviero continuen sent -ho seran ja per sempre- tres. Un número màgic i un triangle perfecte de mirades. Una persona pot deixar en llegat moltes coses, però l'herència de l'Ana no és finita, ni s'atura a un punt del calendari; continua creixent, ramificant-se, germinant allà on no se l'esperava.
(La foto de la Luna és d'Albert Ruso. A la Luna l'entrevistem aquest dijous a Caràcter).
El de la foto és l'Emma, un gran sí.
2. Escoltar el nou disc de Beach Beach (La Castanya), amb portada de l'Alba Yruela.
3. Menjar millor, menjar més verd.
4. Anar a fer una ullada a Fatbottom, Continuarà o Arkham; acaben de publicar Charles Forsman, Andrew Rae, Joann Sfar o Sergi Puyol, a qui vam entrevistar al Caràcter.
5. Treure encara més la bici (a veure si deixa de ploure). La preciositat retro de la foto és una Finna Velodrome de Barceloneta Bikes; té 'flip flop hub' a la roda de darrere, per triar mode fixed o singlespeed. Les Finna m'agraden per tres motius, en aquest ordre: 1. són bones bicis, 2. els seus creadors pensen 24-7 en com fer-les millors i més maques i 3. són d'aquí.
6. Urban Outfitters ja té data d'obertura al Triangle, o com a mínim això m'han xivat. Cinc de desembre. Que no ens passi res.
7. El Caràcter torna a casa per la tardor. Ens hem mudat als dijous nit amb un format més lliure i nous noms. Seguim ampliant la llista de talents (re)descoberts i per descobrir. No deixeu d'enviar-nos suggeriments al nostre correu de Facebook.
8. "True terror would be wake up one morning and discover that your high school class is running the country" (Kurt Vonnegut)
Diumenge 19 d'octubre a l'Heliogàbal a les 19h, un homenatge ("lectures i càntics") a aquest escriptor llegenda de la contracultura i flagell de l'estupidesa humana. L'excusa és la recent publicació de Mare nit a Males Herbes.
Aquí, un breu video on el mateix Vonnegut explica en sis minuts com han de ser "the shapes of stories".
9. Ja ho vam dir a l'Instagram de la productora: estem enamorats de les fagedes. Potser per ser tan poc comuns. La meva preferida -no sóc gens original- és aquesta i, de fora de Catalunya, aquesta.
10. Gaviero: Marinero a cuyo cuidado está la gavia (vela en el mastelero mayor de una nave), y el registrar cuanto se pueda ver desde ella.
El gabier és, doncs, qui les ha de veure venir. I aquesta és una mica la funció d'una editorial: donar el crit d'avís d'allò que es veu a l'horitzó.
Si editar poesia us sembla una raresa, editar poesia des d'Almeria redobla el mèrit. Aquest any El Gaviero Ediciones compleix una dècada, i juntament amb Cangrejo Pistolero (Sevilla), La Bella Varsovia (Córdoba), Huacanamo (Barcelona), Eclipsados (Zaragoza) o Casimiro Parker (Madrid) forma part de REPE (Red de Editoriales de Poesía Emergente).
I ara us podria parlar del seu catàleg, les col·leccions, les edicions especials o dels seus autors. Però tota aquesta informació ja és a la seva web. El que fa diferent a El Gaviero, un projecte bonsai -així s'anomenen ells- és justament allò que té en comú amb moltes altres microeditorials: el salt al buit, la col·laboració, trobar el tresor secret, el llibre com a temple i com a amic.
I ara ve un darrer paràgraf que m'ha costat molt escriure.
El Gaviero eren tres. El Gaviero eren -i són- molts, perquè una editorial petita només pot viure amb l'ajuda de moltes mans. Però eren sobretot tres. L'Ana, el Pedro, la Luna. L'Ana i el Pedro van fundar Salamandria, "una revista de este sur", també des d'Almería. Més tard, el 2004, es van aventurar amb l'edició. La seva filla Luna era encara adolescent, però ja tenia un destí reservat entre les prestatgeries de les biblioteques, i de fet ja escrivia.
El títol de Casavella -que va robar les paraules de Coltrane- van a la mida per descriure l'Ana: elevació, elegància, entusiasme. Fe absoluta en la poesia, energia inacabable per tirar endavant projectes, sense fer-se mai aquestes preguntes horribles que ho fan malbé tot (sortirà a compte? servirà d'alguna cosa? arribarà a molta gent?).
L'Ana ja no hi és, però a El Gaviero continuen sent -ho seran ja per sempre- tres. Un número màgic i un triangle perfecte de mirades. Una persona pot deixar en llegat moltes coses, però l'herència de l'Ana no és finita, ni s'atura a un punt del calendari; continua creixent, ramificant-se, germinant allà on no se l'esperava.
(La foto de la Luna és d'Albert Ruso. A la Luna l'entrevistem aquest dijous a Caràcter).
