L'únic festival amb una imatge gràfica identificativa. L'únic festival amb gairebé un quart de segle d'existència i tres directors (Ricard, Enric, Sergi*). La sortida de sol a la Mar Bella. Laurent Garnier a la primera edició de 1994. Kraftwerk a 1998, Masters at Work al 2001. Nits eternes, matins de ressaca. Que si en tinc o que si en vull? Anar a comprar discos a Sci-Fi Records, veure el Sideral i tornar al CCCB. Creuar-se amb l'equip d'Advanced Music, sempre concentrat, sempre atent: l'Astrid, el Mika, la Vir, la Diana, el Marc barallant-se amb els ordinadors.
Omplir la bossa de revistes, flyers, pegatines, números de telèfon. Galtes vermelles i serrell desordenat. A quina hora és Aphex Twin? A quin escenari? Com s'arriba al Sonar Dome? La polsera de colors que es talla al dia següent del final, amb una mica de malenconia. Com ens ho fèiem per quedar a dins de la carpa a 1997, sense mòbils?
Sonar 2014. Escenaris. Laboratoris. New media. Showcases i networking. Massive Attack, Pretty Lights, Moderat, Bonobo, WhoMadeWho, Plastikman, Caribou, Matmos, Four Tet, Neneh Cherry, Lykke Li, Todd Terje, Ben Frost.
El privilegi de tenir aquí al costat de casa, a quinze minuts en moto, possiblement el millor festival de música avançada del món.
[*A Caràcter hem entrevistat dos d'ells: Ricard Robles i Sergio Caballero, ideòleg de la imatge gràfica del festival].
